La fisioteràpia, de vegades, treu profit de la instrumentalització en el seu afany per optimitzar el compliment dels seus objectius.
El raonament clínic no pot instrumentar, d'això no hi ha dubte. El bon ús del cervell del fisioterapeuta com a analista i mesurador de rellevància de les troballes clíniques, no pot recórrer d'artificis ni dreceres per a una optimització de la seva comesa. No obstant això, determinades tècniques de tractament basades a la Teràpia Manual sí poden trobar suport en eines, sempre que la seva aplicació sigui oportuna i correcta.
Els ganxos utilitzats en la Fibrólisis diacutánea són un exemple de artefacte que pot servir per accedir a major profunditat que els contactes manuals, i exercir una força puntual sobre els teixits, aplicant un estímul mecànic diferent al més directament manual.
Aquesta tècnica té 3 efectes fonamentals
* Efectes mecànics. Aquest efecte es genera ja que allibera els envans intermusculares i afavoreix l'elasticitat de les estructures.
* Efectes circulatoris. Estimula la circulació sanguínia i limfàtica, a més de produir un alliberament d'histamina a la zona.
* Acció reflexa. Aquest efecte es produeix com a conseqüència de la inhibició dels punts reflexos
Així doncs, parlem sempre que el ganxo és un element auxiliar, que depèn en tot moment del criteri de la nostra fisioterapeuta, Susanna Anelli, que posseeix la formació i experiència necessàries per poder realitzar amb garantia i èxit aquesta tècnica.
Demana cita. Els nostres horaris s'ajusten a les teves necessitats.
Fibrólisis Diacutània O TÈCNICA DE GANXOS
