Halitosi (mal alè)

Halitosi és el terme mèdic per a designar el mal alè. Al voltant del 90% dels casos tenen el seu origen en problemes orals: dipòsits de bacteris i restes alimentaris a la llengua, infeccions a les genives i sequedat bucal, principalment. La resta de casos poden estar produïts per malalties del sistema respiratori (sinusitis, obstrucció nasal, etc.), de l'aparell digestiu (gastritis, úlcera, etc.), diabetis i fins i tot per alteracions del ronyó o el fetge.

Consells per evitar el mal alè

• Utilitzar un raspall de dents en bon estat, seda dental i un col·lutori adequat. Raspallar la llengua: també forma part de la nostra boca i és la gran oblidada en les nostres rutines d'higiene.
• Evitar el tabac, que redueix el flux de saliva, produint sequedat bucal, el que és un brou de cultiu per a l'halitosi.
• Evitar l'excés de ceba, all o espècies i el consum excessiu de cafè. Consumir aliments com poma, pastanaga, pera, síndria, kiwi i api.
• Les herbes aromàtiques com el julivert, eucaliptus, romaní, alfàbrega i menta ajuden a contrarestar l'efecte de menjars amb molt all o ceba. No obstant això, evita la llimona.
• Per al bon alè, consumir iogurt, ja que disminueix la quantitat de sulfur d'hidrogen present a la boca; formatge, especialment Cheddar, la greix combat els àcids dels menjars i equilibra el pH, i gingebre en trossos petits, que neutralitza les olors que genera la boca.
• Beure aigua abundant. És imprescindible, perquè el mal alè té relació amb la sequedat bucal, així que és important tenir-la hidratada.